Els homes clàssics 3k1g2f

L'altre gran geni de la música contemporània italiana, col·lega de Pierre Boulez va ser Luciano Berio que, més enllà de les composicions pròpies, també va fer grans arranjaments arribant a acabar l'òpera "Turandot" de Puccini. El coneixem amb els Homes Clàssics.

El segle XX va intercomunicar els compositors i les noves tendències atonals i electroacústiques van tenir dos grans representants italians. Avui coneixem a un d'ells: el gran Luigi Nono.

Si, al segle XIX, els compositors d'òpera italians van marcar un segell propi, al segle XX, van ser les bandes sonores les que van fer famosos alguns dels més importants, com ho va ser el genial Nino Rota. Spaghetti westerns, mafia italoamericana i molt més amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Més enllà dels poemes simfònics, Respighi va ser un dels grans compositors italians de finals del XIX i principis del XX que els Homes Clàssics volen reivindicar.

Aquesta setmana els Homes Clàssics de Catalunya Música commemoren el Dia d'Itàlia recordant cinc grans compositors italians del segle XX. La tradició operística ens obliga a començar pel gran Puccini, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Tota una setmana dedicada al baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau en el marc del centenari del seu naixement, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Fischer-Dieskau va ser, sense cap mena de dubte, un dels més grans liederistes de tota la història, i per assolir l'èxit en aquest repertori va comptar amb la col·laboració d'un pianista acompanyant de luxe, l'anglès Gerald Moore.

Dietrich Fischer-Dieskau va mostrar sempre un gran interès per col·laborar amb compositors contemporanis, cosa que el va portar a establir una relació professional molt intensa amb l'anglès Benjamin Britten. En aquest capítol, us descobrim les obres que Britten va concebre per a la veu del baríton alemany.

En aquest capítol et proposem descobrir una de les interpretacions més aclamades del baríton Dietrich Fischer-Dieskau. Ens referim a les "Escenes del Faust de Goethe", de Robert Schumann.

Fischer-Dieskau va esdevenir una referència en molts dels rols i obres que va interpretar, com és el cas de "Das Lied von der Erde" (La cançó de la terra) de Mahler. Des de la seva interpretació del cicle, és habitual que la part original, concebuda per a una contralt, sigui interpretada precisament per un baríton.

Aquesta setmana, "Els homes clàssics" volen celebrar el centenari del naixement d'una de les veus més llegendàries de la història, la del baríton alemany Dietrich Fischer-Dieskau. El cantant va tenir una vida de pel·lícula, i en aquest capítol la pots conèixer.

Tota una setmana dedicada al compositor Erik Satie, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

La influència d'Erik Satie va anar molt més enllà de França, ja que algunes de les seves obres han estat determinants per a compositors tan llunyans a ell com John Cage i Philip Glass. No et perdis aquest capítol amb les influències de Satie en compositors del segle XX.

En aquest capítol, ens fixarem en com Satie i les seves idees, que molts consideraven totalment boges, van ser la inspiració dels compositors sos que volien proposar un llenguatge nou per lluitar contra el wagnerisme.

En aquest capítol, els Homes Clàssics fan un repàs de les composicions més importants de l'excèntric catàleg d'Erik Satie.

Erik Satie rebutjava la música de Richard Wagner i això el va portar a compondre allunyant-se de la grandiositat wagneriana per crear obres amb molt pocs recursos. Però com crea aquesta estètica tan associada a l'impressionisme francès? Els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran, ho analitzen.

Aquesta setmana la dediquem a un compositor inclassificable, el francès Erik Satie. Ell mateix s'anomenava "fonometrògraf", i algunes de les seves composicions són autèntiques icones de la música sa. Però qui va ser realment Erik Satie? Els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, t'ho expliquen al llarg d'aquesta setmana.

Una setmana dedicada íntegrament al pare de la música clàssica txeca, Bedrich Smetana, que ara pots escoltar resumida.

Smetana va morir completament sord, però també fent un gir molt més íntim en les seves composicions, obres que en aquest capítol serveixen d'inspiració per a Pedro Pardo i Albert Galceran, els Homes Clàssics.

Smetana va seguir l'estel creatiu de Wagner i Liszt en el sentit de la llibertat creativa que van abanderar els membres de la Nova Escola Alemanya; però aquesta llibertat la va posar al servei de la identitat txeca i va crear obres com l'òpera "La núvia venuda".